 |
| Antonia Santolaya Ruiz-Clavijo |
Donant voltes i tombs, llegint i rellegint articles i llibres sobre com es produeix la comprensió lectora, observant el que es fa i el que no es fa, i amb la finalitat d'ajudar a trobar què es pot fer... us aniré mostrant -mitjançant diverses entrades a BibliotecaViva- un joc de claus, a veure si d'entre elles en trobeu alguna que obri algun pany:
Què significa aprendre a comprendre un text?
Primera clau:
Llegir és buscar sentit a allò que es llegeix. És construir a la ment una representació d'un retall de realitat que algú ens intenta transmetre mitjançant un text. I el significat d'un text el construeix cada lector.
Llegim per comprendre el que altres persones ens volen comunicar. I, allò que ens volen comunicar, es refereix a algun aspecte de la realitat que ens és significatiu per a nosaltres.
Sembla obvi, però és important, que el professorat faci palesa aquesta proximitat entre text i lector. I per fer-ho ens cal conèixer i entendre la distància i els obstacles que hi ha entre un i l'altre. Ensenyar comprensió lectora és crear un context en el qual la lectura tingui sentit.
Posant-nos pràctics, ¿per on comencem, si com a docents, volem ensenyar a comprendre un text? Imaginem-nos que estem davant una lectura col·lectiva d'un text...
Una prèvia bàsica serà convenir
un objectiu de lectura, una intenció lectora
. D'aquesta manera l'alumne podrà manejar la seva capacitat de
saber llegir amb la de
com ha de llegir.
Alhora hauríem d'activar la
curiositat i la motivació sobre què n'aprendrà. Els nois i noies s'han de poder agafar a
algun tipus de creença positiva per afrontar la tasca gens senzilla de comprendre. Per involucrar-se en un text han d'experimentar que la seva lectura és desitjable i alhora viable.
Un altre reactiu important, és exercitar els
coneixements previs. Molts docents ja tenim en compte posar-los en funcionament
. Amb aquesta activació pretenem que els aprenents facin connexions entre el que van a llegir i allò que ells ja saben. Ensenyarem a comprendre, o sigui a dotar de significat, si no ens quedem només en fer un llistat del que ja saben. El model ideal d'activació seria seleccionar i ordenar els que siguin rellevants, connectar-los amb la planificació i el contingut del que estan a punt de llegir. Ajudes a l'estil de:
"Recordeu de què vam parlar...? Així doncs ja sabem que... Al text d'avui trobarem dos arguments... I aprendreu a..."
Un esquema que resumiria aquesta primera clau seria més o menys encertadament així:
Finalment, per continuar ajudant a donar sentit, caldrà fer pensar ¿té sentit el que el text m'explica? ¿sóc capaç d'imaginar-me la situació que m'està exposant el text?
Però això ja donaria per una altra possible clau...
I és clar, una premissa que no he anunciat a l'inici de d'aquesta entrada és que la comprensió lectora es pot ensenyar, vaja, més ben dit, que s'ha d'ensenyar!
Aquest article s'ha destil·lat a partir de diverses lectures d'experts en lectura i comprensió, entre ells: Enric Queralt, Emilio Sánchez Miguel i Eduardo Vidal Abarca i de materials de formació de l'Impuls de la Lectura.
.jpg)
