Sort que hi ha poetes que saben cosir amb paraules el que sentim i el que desitgem... Aquest any he trobat en aquest poema de Joana Raspall, la veu i el to de la nadala que us volia oferir aquest any:
EL NOM DE NADAL
Sota el nom de Nadal sento una cosa que jo no sé ben bé com l'he de dir. Em fa pensar en una terra nova on pau i amor no paren de florir…
Il. Jenny Reysh
I tant se val, si va sorgir l'estel i assenyala la ruta
a tres reis d’Orient, creuant el cel…
I tant se val,
saber si eren gaires els pastors
duent formatge i mel a l’Establia…
I tant se val,
veure que pengen riques lluentors
aquí i allà,
en mostra d’alegria…