Llibertat i llibres devoradors

Llegint el començament del capítol "Un nen eixorivit", del llibre Les fantasies del nàufrag de Pep Albanell, em vaig trobar un paràgraf "devorador" -que us copio a sota- i que em dóna arguments per al parer que ja tenia de no intervenir excessivament en la tria de llibres. Oferir -i és clar, que l'oferta sigui bona- sense imposar i deixar garbellar, deixar descobrir, deixar preferir.
Quan el meu fill gran tenia set o vuit anys i fins per allà als dotze, m'agradava abandonar llibres damunt un moble de casa. Com aquell qui res... Quin plaer veure com "picava". S'acostava, fullejava el llibre i, si hi havia sort, seia al sofà o en un racó còmode i n'hi havia per estona i dies.
També, quan feia de mestra-bibliotecària, l'estona final de la classe de biblioteca -que fèiem des de cicle inicial a superior- era d'allò més satisfactòria. Era quan, durant uns vint minuts podien resseguir prestatgeries, mirar els llibres exposats..., seure en un bon punt de lectura i després demanar en préstec el llibre triat.

Liniers
I és que "el misteri dels nostres llibres" és com recorda Pep Albanell:
"Des d'aquell dia, he llegit molts llibres. N'hi ha que m'han apassionat, d'altres m'han divertit molt, alguns m'han fet passar una bella estona, només. D'altres m'han intrigat o m'han emocionat. He trobat llibres molt ben escrits, llibres que m'han fet glatir o m'han fet patir. Llibres que m'han despertat inquietuds o desitjos. Alguna vegada he topat amb llibres que m'han ajudat a respondre preguntes que jo m'havia fet i per a les quals no trobava resposta. També hi ha llibres que me les han plantejat ells, les preguntes. Hi ha llibres que he oblidat immediatament després d'haver-los llegit amb satisfacció, i altres llibres que m'ha costat acabar, però que ja no he oblidat mai més. També m'he trobat llibres avorrits, sense suc ni bruc. També n'hi ha d'indignants, d'irritants o de menyspreables. Hi ha llibres perversos. Però el que més ens agrada als enganxats a la lectura és ensopegar llibres que ens devorin, que ens facin oblidar per una estona qui som i ens integrin en el seu món particular. Aquesta mena de llibres són llegits amb un doble sentiment: amb pressa i deler per anar avançant cap a la seva culminació, i amb recança perquè gaudim tant de la seva lectura que ens reca que s'acabin. El que sabem els lectors impenitents, però, és que acabat un llibre devorador, n'hi haurà un altre, un altre dia. Que un llibre et devori no depèn de res en concret. No depèn del que diu, ni de com ho diu, sinó del què et diu. Hi ha llibres, ni millors, ni més ben escrits, ni més interessants que d'altres, que et parlen a tu directament, que et fan sentir que han estat fets expressament per a tu. Aquests són els llibres devoradors".

Liniers
A veure si aquestes vacances que s'acosten ens en trobem algun...





Cap comentari:

Publica un comentari

Com fer comentaris o aportacions:
1r. Escriviu el text del que vulgueu comunicar al requadre de sota.
2n. A "Escull una identitat", heu de dir qui sou. Per fer-ho, cliqueu el punt on diu Nom/URL i poseu el vostre nom.
3. I, finalment, cliqueu "Publica"
Avís: Per veure el vostre comentari publicat haureu d'esperar que sigui moderat per l'administradora del blog. Gràcies

Ir Arriba