 |
| Imatge: Chema Madoz |
Aquests dies, els de casa vivim absorts acompanyant l'estimat pare del meu marit en la fi de la seva vida.
Avui dissabte, m'he decidit a anar a la presentació de l'edició de dos llibres, Fulles d'herba i Per entre els dies, traduccions al català de l'obra de dos poetes, Whitman i Sorescu. Quina meravella escoltar-los en la veu dels seus traductors i rapsodes...
I allà, mentre esperava que l'acte comencés, un amic m'ha passat el flamant llibre de Marin Sorescu -del qual jo no n'havia sentit a parlar mai-, Per entre el dies. L'he obert a l'atzar i m'he trobat de cara amb un poema que em parlava directament del moment que estem vivint amb el meu sogre:
ESCALA CAP EL CEL
Un fil de teranyina
penja del sostre
just sobre el meu llit.
Cada dia observo
com baixa un xic més.
Fins i tot me l'envien,
l'escala cap el cel -em dic-
me la llancen des de dalt!
Tot i haver-me aprimat tant,
sóc només el fantasma del que havia estat,
penso que el meu cos
encara pesa massa
per a aquesta escala tan delicada.
-Ànima!, comença tu a passar.
Tot xino-xano.
Marin SorescuCom bé diu Francesc Parcerices en el pròleg, llegir aquest poema de Sorescu ha sigut "alleugerir l'ànima de càrregues més feixugues, viatjar cap a la llum dels seus mots".
 |
| Imatge: Chema Madoz |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Com fer comentaris o aportacions:
1r. Escriviu el text del que vulgueu comunicar al requadre de sota.
2n. A "Escull una identitat", heu de dir qui sou. Per fer-ho, cliqueu el punt on diu Nom/URL i poseu el vostre nom.
3. I, finalment, cliqueu "Publica"
Avís: Per veure el vostre comentari publicat haureu d'esperar que sigui moderat per l'administradora del blog. Gràcies